"Hem vingut a la vida per un procès involuntari - voluntari d'amor participació i ofrena, i només es viu quan s'estima. Vegetar solament no és viure". Josep Albertí

Cronologia

Elaborada per Anna Escarpanter i publicada a Josep Albertí 1913-1993, editat pel Museu d’Art de Girona l’any 2001.


Fons Alfons Hereu. Autor: Alfons Hereu Ruax

1913
Naixement de Josep Albertí Corominas.
Trobem en el seu certificat de naixement del Registre Civil de Sant Feliu de Guíxols, que es reuneixen davant el suplent del jutge municipal Don Juan Rigau Vilà, i Don Luis Silos Sabat (secretari), Don Jaime Albertí Comalava, natural de Vidreres, de trenta-dos anys i domiciliat al carrer de la Creu 70, casat amb Doña Antonia Corominas Simón, nascuda a Santa Coloma de Farners, de vint-i-vuit anys. Aquests demanen que s’escrigui al Registre un nen, nascut en el seu domicili el dia 22 d’agost a les 10.07 h, nét per línia paterna del difunt Don Esteban, natural de Vidreres i de Teresa, vídua natural d’Estanyol i veïna d’Arenys de Mar. Per línia materna, nét del difunt Don Buenaventura i de Doña Antonia, vídua i tots dos naturals i veïns de Santa Coloma, i que l’anomenen José, Jaime i Buenaventura.

1913-1953
En aquest temps, hi ha un seguit de factors que marcaran la seva manera de ser, que es veurà reflectida al llarg de la seva obra.
Estudia en una escola laica, per voluntat del seu pare.
Dels tretze als setze anys pateix una malaltia, anomenada mal de Pott, una mena de tuberculosi òssia que el fa estar al llit tres anys, immobilitzat i enguixat. Albertí llegeix molt, i entre la lectura i el pensament creix la seva personalitat.
Va ser presoner el febrer de 1939 en un camp de concentració d’Argelers sur Mer, al Vallespir. Mentrestant, mor el seu pare.
Alliberat, torna a Sant Feliu i treballa, juntament amb Ponsjoan, pintant capses de suro per a turistes, a part de l’ofici de fuster.
Després de les capses de suro, comença a pintar quadres per als turistes: aquarel·les i pocs olis, de temàtica paisatgística o bé marines, i firmats amb “Coromi”.
“Pintura, inicialment és forma i color, una mena d’abraçada dels oposats, objectiu-subjectiu, dissecció i encantament, poesia plàstica...” (Josep Albertí)

1953
Decideix dedicar-se principalment a la pintura.
Primera exposició al Palau Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

1954
Guanya el Primer Premi Concurs Comtat de Sant Jordi de Barcelona amb el tema Paisatge.
Exposició al Palau Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

1955
Exposició al Palau Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

1956
Exposa a la Sala Argos de Barcelona amb gran èxit.
A partir del gran èxit a la Sala Argos, Josep Albertí comença a participar en concursos i no deixarà d’exposar tant a la província de Girona com de Barcelona.

1958
Premi Revista, Barcelona.
Exposa a les Galeries Syra, Barcelona.

1959
Segona Medalla de Plata al IV Concurs de pintura i escultura, patrocinat per la Diputació de Girona.

1960
VII Exposició d’artistes locals en el Pati del Palau Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Hi exposen Francesc Callicó, J. Manera, Manuel Serrats Oller, J. Clos Viñals, Néstor Sanchiz, Alejandro Matas, José Torrent Buch, Albertí, Gertrudis Romaguera i Ponsjoan.
Exposició col·lectiva organitzada pel Casino Guixolense a la Sala Vayreda de Barcelona (del 19 de novembre al 2 de desembre). Albertí exposa amb tres obres: Paisatge, Barques i Suburbi.

1961
Exposició al Pati del Palau Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

1963
Exposició a les Galeries Syra, Barcelona.
Viatge a Braunschweig, Alemanya, per a treballar la respiració amb el professor de cant Walter Werner.
A partir d’aquest viatge i amb els contactes que té amb els amics suïssos, Josep Albertí comença a partir d’ara a exposar a l’estranger.

1964
Exposició a la biblioteca de la Caixa, Mataró.
Viatge a Alemanya.

1965
Viatge a Alemanya.
Exposa a les Galeries Tramuntana, Palamós.
Exposa a Estudio R. Rômpel, Düsseldorf.

1966
Exposició al Palau Maricel, Sitges.

1967
Exposició al Real Club Náutico, las Palmas de Gran Canaria.
Exposició a la Galerie Kirchgasse, Zürich.
Exposició al Museu Provincial de Belles Arts, Las Palmas.

1968
Exposició a la Galerie Potterat, Laussanne.
Las pinturas de Albertí traslucen su personalidad, la gama de sus colores es rica y profunda... todo junto denota un temperamento rico, un pintor verdadero”. Davide Bourneau, publicat a Feuille d’Avis, de Laussanne.
Bernard, un altre crític suís, escriu a Feuille d’Avis de Laussanne el 6 de març de 1968: “[...] Dels paisatges als retrats, de les natures mortes a la rítmica dels seus arbres, Josep Albertí ens dóna un caràcter que, a l’ensems que resta prodigiosament influenciat pel seu país i els seus tons, progressa, sempre endavant, vers un obrir-se a totes les portes i tots els ports dels món.”

1969
Exposició a la Galeria Syra, Barcelona.
Exposició a la sala d’exposicions de l’Ajuntament, Tossa de Mar.
Exposició a la Casa-Jardí Llagostera, Sant Feliu de Guíxols.
Exposició a la Galeria Potterat, Laussanne.
Exposició a la Galeria Kirchgasse, Zürich.

1970
Concurs F. Estarda, Saladich.
Concurs Internacional Issoudun (França)
Participa a la Biennal Hispano-Americana.
Exposició col·lectiva de la Diputació de Girona, Girona.
Exposició nacional.
II Biennal de Manresa.
XVII Medall Fortuny, Reus.
Concurs R. Zabaleta, Quesada (Jaén).
Col·lectiva Galeries Tramuntana, Palamós-Barcelona.
Col·lectiva Fontana d’Or, Girona.
Fira Nacional del Dibuix, Barcelona.

1971
Exposició a les Galeries Syra, Barcelona.
Exposició a la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana, Girona.
També exposa a Tossa de Mar, Platja d’Aro, Lloret de Mar i a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

1972
Exposició a les Galeries Syra, Barcelona, del 3 a l’11 de novembre.
Film Albertí, per Alfons Hereu, gener.

1973
Primer Premi i Medalla d’Or de Dibuix al Concurs d’Art de la Diputació de Girona.
“El artista, aún más que alguien que piensa, es alguien que siente. Por eso, en la pintura de José Albertí hay un acondicionamiento a lo sensible, al sentimiento. [...] Denota en todos sus cuadros, siempre, descubrimientos y encuentros, es decir, movimiento, contenido y, por tanto, vida. Vida, digo, pero no me refiero sólo a la vida física, a la que transcurre y pasa, sino a esa otra que se contiene en, por ejemplo, la soledad, el desamparo, la sorpresa, la ternura; en la vida que dimana de las cosas, y que está animada por recuerdos, por nostalgias... Vida, en fin, que surge, se manifiesta a los ojos del espectador con un contenido emocional, que toca más a dentro de la mirada [...]. Los cuadros de Albertí están encarnados por el corazón. Es una pintura –ésta de Albertí- a la que podemos llegar sin cautela, porque está positivizada de sus vivencias.” (A. Quevedo)

1974
Exposició a la Biblioteca Josep Pla, Palafrugell.
Exposició a la Galerie Anne Brochet, Madrid, del 23 d’abril al 21 de maig.
En la crítica, trobem a A. Quevedo: “el color es una calidad que, siendo expresiva de por sí, [...] fundamenta y sustancía la unidad de la obra. Y es que esta calidad de fragmento está en función de lo emotivo y depende, al mismo tiempo, de una personalísima dinámica plástica y de un volcamiento anímico”.

1975
Exposició a la Sala Municipal, Platja d’Aro.
Exposició a la Galeria Syra, Barcelona, del 18 d’abril a l’1 de maig.
Exposició a la Biblioteca Josep Pla, Palafrugell.
Viatge a Las Hurdes, juntament amb Mario Zucchitello i Ramon Xifre.

1976
Exposició a la Sala d’Art Leonci Quera, Olot, del 24 d’abril al 7 de maig.
Premi Extraordinari de la Crítica Juan Cortés. XI Premi de pintura Villa de Palamós.
Galeries Tramuntana Palamós-Barcelona.
Exposició a la Galeria Actis, Sant Feliu de Guíxols.
Pinta el cartell Recordant a Pau Casals (1876-1976).

1977
Exposició a la Galeria d’Art Xevi, Platja d’Aro.
Exposa a la Sala d’Art Aries, Sant Sebastià.
Exposició a Windsor Galeria d’Art, Bilbao, del 18 al 27 de gener. En la crítica, trobem: “La vehemencia expresiva es la nota dominante en la pintura de José Albertí [...] Aquí no se trata de simulacros, sino de algo muy de raíz, muy hacia dentro. Justamente es la profundidad en la otra nota característica de este pintor. Profundidad en el modo de plasmarla. Albertí no se queda en lo retiniano de la visión, porque cala hondo en ella. De aquí esa rara intensidad que tienen sus colores...” (Rafael Santos Torroella)
Col·lectiva de Pintors Contemporanis de Girona - Costa Brava, Manchester.
Exposició a l’Ambaixada d’Art Girona - Costa Brava, Amsterdam.
Exposa al Palau de Caramany, Girona, del 19 de novembre al 2 de desembre.
Exposició a la Galeria Actis, Sant Feliu de Guíxols.
Pinta el cartell del XV Festival del Film Amateur de la Costa Brava.

1978
Exposició al Palau Municipal de Sant Feliu de Guíxols, de l’1 al 15 de setembre.
Exposa a la Caixa d’Estalvis de Sabadell, Granollers, de l’1 al 16 d’abril.
“Arte-Denia” exposició a la sala d’exposicions de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante, Dènia (Alacant), del 13 al 23 de juny.
Exposició a la Galeria Actis, Sant Feliu de Guíxols.
Pinta el cartell de la I Festa Catalana dels Escacs per a Llagostera.

1979
Exposa a Mitre Gallery, Barcelona, del 24 d’abril al 12 de maig.
Exposició a la Galeria d’Art Xaloc, Platja d’Aro.
Exposició a la Sala de Cultura Sant Jordi, Granollers.
Exposició a la Galeria d’Art Actis, Sant Feliu de Guíxols.

1980-1990
Aquesta dècada estaca per les intervencions que Josep Albertí fa a Ràdio Sant Feliu, llegint i recitant poesia.
“La bellesa del paisatge que contempla és, per a ell, d’ordre sobrenatural, i és aquesta percepció l’essència, la que guia a traduir les melodies cromàtiques en síntesis coloristes al damunt de la tela. [...] Albertí fa una interpretació personal del paisatge, amb empasts gruixuts però de gran delicadesa; hi trobem línies ondulades, com mogudes per un vent interior que expressa espiritualitat. Se’ns descobreix que l’autor té una visió particular del món i de gran capacitat de comunicar-la”. (Xavier Amir)

1980
Torna a guanyar el Premi Extraordinari de la Crítica Juan Cortés, XV Premi de Pintura Villa de Palamós, Galeries Tramuntana, Palamós-Barcelona.
Exposició a Actis Galeria d’Art, Sant Feliu de Guíxols, del 5 al 18 de juliol.
Exposa a la Galeria d’Art Xaloc, Platja d’Aro.
Exposició a la sala d’exposicions del Palau Municipal, la Corunya.
El 8 de maig, Alfons Hereu torna a filmar-lo en una pel·lícula. Aquesta vegada, Albertí posa el nom: Dissecció poètica d’uns jardins...

1981
Exposició a la Galeria d’Art Actis, Sant Feliu de Guíxols.
Exposició al Palau Municipal de Sant Feliu de Guíxols, del 22 al 31 de juliol.
Exposa a la sala d’exposicions del Palau Municipal, la Corunya, de l’11 al 21 de març.
Ramon Regincós, Robert Pallí i Josep Andújar li encarreguen un mural per Ràdio Sant Feliu, al carrer Campmany, 65. El pintà en sis nits.
“Pintura, inicialment és forma i color, una mena d’abraçada dels oposats, objectiu-subjectiu, dissecció i encantament, poesia plàstica...” (Josep Albertí)

1982
Col·lectiva III Mostra d’estiu, Palau de Caramany.
Exposició a la sala d’exposicions Palafrugell Art.
Exposició a la Galeria Actis, Sant Feliu de Guíxols.

1983
Premi d’Honor, II Premi de Pintura Sant Jordi, Palamós.
Menció Especial del Jurat, II Premi de Pintura de Palafrugell Art, Palafrugell.
Exposició a la Galeria Actis, Sant Feliu de Guíxols.

1984
Exposició a la Sala d’Exposicions Art-2, Palafrugell.
Exposa al Taller-estudi Vila-Clara, la Bisbal d’Empordà.
Exposició a la Galeria Actis, Sant Feliu de Guíxols.

1985
Exposició al Palau Municipal, Sant Feliu de Guíxols.
Exposa a Actis Galeria d’Art, Sant Feliu de Guíxols.
I Mostra d’Art de la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana, Girona (itinerant).
1986
II Mostra d’Art Casa de Cultura Tomás de Lorenzana, Girona (itinerant)

1989-1993
Són els últims anys de Josep Albertí. Es retira a l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols, localitat que, juntament amb l’Asil Surís i per petició del mateix artista, són les escollides per repartir-se els beneficis del llegat de la subhasta de les seves obres, en cas que, en complir tres anys de la eva mort no s’hagués fet el Museu Albertí.
Cal dir que l’any 1995 es va inaugurar la Sala Albertí al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, sala que posteriorment es va retirar per a incloure-la a les dependències de la Universitat de Turisme de Girona, ubicada a Sant Feliu.

1991
Pinta el seu últim quadre a l’oli, Donzella.

1993
El 4 d’abril mor, a l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols, a causa d’una aturada cardiorespiratòria (pneumònia nasal esquerra), a les 2.30 h, tal i com s’escriu en el seu comunicat de defunció, al tom 71, pàgina 592, de la secció 3a del Registre Civil de Sant Feliu de Guíxols.
El 10 d’abril i el 4 de juny d’aquest mateix any, a Ràdio Sant Feliu es va emetre un programa, d’una hora de durada, dedicat a l’artista. Un tercer i últim programa (fins avui dia), va ser el 28 de juny de l’any 1996.
Exposició-homenatge a Josep Albertí Corominas, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, del 4 al 31 de juny de 1993.

1995
El 30 d’abril s’inaugura la Sala Albertí al Monestir de Sant Feliu de Guíxols, amb un total de 59 obres compreses entre el 1925 fins el 1990.
A la retrospectiva s’hi afegeixen quatre restaurants i dos bars: El Dorado Petit, Restaurant Amura, Can Toni, Villa Mas, Allan’s Bar i la Pensió Segura. En total, vint-i-nou olis, setze dibuixos, dos carbonets, un pastel, una tinta xina, un pòster i dos plats (els únics que va pintar), tot obres de particulars.
També s’inaugura el carrer Albertí, a la seva ciutat.

1996
Canvien l’obra exposada de la Sala Albertí per una retrospectiva de rostres i retrats, 28 de juny.
Aquest mateix dia, s’emet el tercer programa radiofònic dedicat a Josep Albertí, per Ràdio Sant Feliu.

1999
S’analitza, es fotografia i s’edita a mida pòster el mural que l’any 1981 havia pintat a l’antiga seu de Ràdio Sant Feliu, per a tenir-ne constància abans de la seva destrucció.
Actualment s’està treballant en la Casa - Museu de Josep Albertí, al carrer de la Penitència de la seva ciutat i, juntament amb l’exposició al Museu d’Art de Girona, per fi es fa referència a la seva paraula i, de retruc, a la seva persona.

NOTA: Arran d’un treball universitari que vaig fer sobre Josep Albertí, en el qual feia una anàlisi de la seva obra pictòrica, el Museu d’Art de Girona i el museu de Sant Feliu de Guíxols em van encomanar la tasca de fer aquesta cronologia. Atès que la crítica d’art i la precisió minuciosa que requereix una cronologia són dues coses molt diferents, demano disculpes per la manca de dades que hi pugui haver. Tot i així, vull mostrar el meu agraïment a la Comissió d’Amics de Josep Albertí i preferentment a Alfons Hereu, persones que tant ara com en el meu primer treball, em van ajudar.

BIBLIOGRAFIA
Alfa. “dos pintores en el Palacio Municipal. Josep Albertí. Torrent Buch” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 20 de juliol, 1961.
Amir, X. Vint-i-cinc artistes empordanesos. Palafrugell: X. Amir, 1978.
Amir, X. Personatges palafrugellencs. Palafrugell: X. Amir, 1979.
Amir, X. Josep Pla, l’home. Palafrugell: X. Amir, 1981
Amir, X. Els pintors de la Costa Brava, avui. Palafrugell: Egedsa, 1982.
Amir, X. Guia Amir d’artistes plàstics. Palafrugell: X. Amir, 1987.
Andújar, Josep. “Viatge interior. Xevi, més enllà de l’il·lusionisme” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 1 de juny, 2000.
Ansón, Bonaventura. “Josep Albertí, esperit selecte” dins Diari de Girona. Girona, 17 d’abril, 1985.
Art contemporani català (1970-1975). Barcelona: Xarxa Cultural, 1985 (1a edició).
Bernard. “Josep Albertí pintor d’una Espanya humana” dins La Feuille d’Avis. Lausanne, 6 de març, 1968.
Bosch, Glòria. “Josep Albertí, un enamorat de la vida, el silenci i la mímica” dins El Punt. Girona, agost, 1983.
Bosch, Lluís. “Albertí” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 30 de gener, 1958.
Bosch, Lluís. “Proceso de profusión cromàtica en la obra de Albertí” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 23 de maig, 1963.
Canadell, Joan; Roldós, Agustí. “Nuestro personaje. Albertí pintor” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 11 de juliol, 1974.
Canadell, Joan. “Cinco minutos con el pintor guixolense Albertí” dins Los Sitios. Girona, 24 de juny, 1975.
Centenari Centre Excursionista de Catalunya (Homenatge dels artistes catalans). Barcelona, 1977.
Cirlot, Juan-Eduardo. “Albertí” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 23 d’abril, 1960.
C. L. “Informació cultural. Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols” dins Serra d’Or. Barcelona, núm. 6, any V (2a època), 1963.
Cullell, Josep; Massallé, Emili. “Entre Dyonissos o Apol·lo o el misteri transparent. Pitu Albertí, un pintor guixolenc” dins Es Corcó. Sant Feliu de Guíxols, núm. 10, 1981.
“El apasionante fauvismo de los paisajes de Josep Albertí” dins El Mundo Deportivo. Barcelona, 31 de març, 1963.
Fontbona, Francesc. El paisatgisme a Catalunya. Barcelona: Ed. Destino, 1979.
Hereu, Alfons. Albertí. Pel·lícula de 8 mm (9 min 30 s), 1972.
Hereu, Alfons. Dissecció poètica d’uns jardins motivada arrel d’uns quadres d’Albertí. Primavera del 80. Pel·lícula de 8 mm (2 min 30 s), 1980.
Jiménez, Àngel. “Josep Albertí i Corominas” dins El Carrilet. Castell-Platja d’Aro, núm. 43, 1993.
“Josep Albertí a Suïssa” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 6 de maig, 1968.
“Josep Albertí, preclar artista guixolenc. Sant Feliu deixarà perdre la seva obra?” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 7 de maig, 1992.
J. P. F. “Sant Feliu de Guíxols visto por nuestros pintores” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 1 de desembre, 1960.
Lupaxa. “Òbit de l’artista pintor Josep Albertí i Corominas” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 8 d’abril, 1993.
Lupaxa. “Exposició-homenatge a Josep Albertí” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 10 de juny, 1993.
Manera, Robert. Exposició-Homenatge Albertí. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 1993.
“Mural de Josep Albertí para el estudio 2 de Ràdio Sant Feliu” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 10 de setembre, 1981.
Mylos. “En el taller de los artistas. Con Albertí”, 1956
Nobosch. “VII Exposición de Artistas Locales” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 11 d’agost, 1960.
“Nuestros artistas. Albertí” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 23 d’abril, 1960.
Quevedo, A. “Josep Albertí a Madrid” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 30 de maig, 1974.
Ràfols, J. F. (dir.) Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona: Edicions Catalanes SA, 1980.
Ramon de la R. “El mural de R. S. F.” dins Butlletí d’informació Ràdio Sant Feliu, núm. 4, 1981.
Ríos, Julián. Impresiones de Kitaj. La novela pintada. Madrid: Ed. Mondatori, 1989.
Santos-Torroella. Enciclopèdia vivent de la pintura i l’escultura catalanes, vol. I, àmbit serveis. Barcelona: Ed. SA, 1985.
Serra, J. M. Albertí recitant. Pel·lícula de 8 mm (30 min)
Toni. “La pintura de Josep Albertí” dins Setmanari Àncora. Sant Feliu de Guíxols, 15 d’abril, 1993.
Xevi. Pinzells al vent. Poemes de Josep Albertí. Casset, 1996

1 comentari: