"Hem vingut a la vida per un procès involuntari - voluntari d'amor participació i ofrena, i només es viu quan s'estima. Vegetar solament no és viure". Josep Albertí

Biografia

AMSFG. Fons Alfons Hereu. Autor: Alfons Hereu Ruax


Josep Albertí va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1913, era fill de Jaume Albertí i Comalada, procedent de Vidreres i establert a la nostra ciutat des del 1901, i d’Antònia Corominas i Simon, de Santa Coloma de Farners, que vivia a Sant Feliu de Guíxols des de 1898. De petit, per voluntat del seu pare,  va anar a estudiar a una escola laica. Quan tenia tretze anys, va patir el mal de Pott –que es produeix quan un focus de tuberculosi estén la seva infecció cap a la columna vertebral- i va haver d’estar-se tres anys al llit amb algunes parts del cos enguixades. En aquesta època va cultivar molt la lectura, s’afeccionà a la poesia i també als temes místics. Durant l’adolescència va fer classes de dibuix durant dos anys a l’Escola d’Arts i Oficis, amb la professora Gertrudis Romaguera i Valls.

Durant la Guerra Civil va ser mobilitzat i va lluitar en el bàndol republicà fins que, el gener de 1939, va dirigir-se cap a França, on fou internat al camp de concentració d’Argelers sur Mer. Mentre ell estava pres, el seu pare va morir. Quan va retornar a la ciutat, va treballar de fuster i també va entrar a formar part de la Coral Nova Gesòria, dirigida pel mestre Rafael Figueras. Josep Albertí tenia molt bones aptituds pel cant –la seva veu era de baríton-, i era un gran afeccionat a l’òpera i a la música en general.

Cap al final de la dècada dels quaranta, juntament amb Ferran Ponsjoan, Josep Albertí decorava capses de suro amb marines i paisatges pintats amb aquarel·la per ser venudes com a record als turistes que llavors es començaven a deixar veure per la Costa Brava.Alhora, a les nits d’estiu, es dedicava a cantar a les tavernes de can Saura i cal Canari juntament amb Prujà, Frederic Charles, Arnald Maimí i Joan Bou. En aquesta època comença a pintar a l’oli i, arran de la seva primera exposició a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols l’any 1953, va decidir dedicar-se plenament a la pintura. Posteriorment va realitzar diverses exposicions a Barcelona que van rebre un bon tractament per part dels crítics d’art. L’estil de Josep Albertí, de formació autodidacte, s’agermana principalment amb l’expressionisme. Les seves pintures són fàcilment identificables, pel seu traç gruixut i també pel seu personal concepte del color.

Als anys seixanta i setanta també va fer exposicions a Suïssa, Alemanya i França. Durant aquesta època va rebre nombrosos premis i distincions en diferents concursos i fires. Al final dels vuitanta es va retirar a l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols, afectat per una greu malaltia. L’any 1991 va pintar el seu darrer quadre, Donzella. Va morir el 4 d’abril de 1993 a l’edat de vuitanta anys. En el seu testament, va deixar un important llegat per a la ciutat que comprèn la seva casa del carrer de la Penitència i un conjunt de 59 quadres realitzats entre 1925 i 1990.

Josep Albertí ha estat objecte de diversos actes i homenatges. A banda, el mes d’abril del 2012  ha nascut el Centre Albertí d’Art i Disseny amb l’objectiu de programar cursos i activitats i continuar la tasca de l’Escola d’Arts i Oficis, després de la jubilació del seu director, el pintor Pere Manera. Segons Gerard San Martín, director acadèmic del Centre, el nom d’aquesta entitat ´´es un homenatge merescut i permanent a la figura del desaparegut pintor guixolenc molt admirat a la Ciutat però que mereix un reconeixement més dimensionat en tots els sentits”. La seu del Centre se situarà a la mateixa casa Albertí.

Text elaborat a partir de la biografia publicada per Gerard Bussot al seu llibre Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000 [401 apunts biogràfics], editat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols l’any 2011.


L'EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA JOSEP ALBERTÍ



El desembre de l'any 2013 fou inaugurada l'exposició fotogràfica Josep Albertí a la planta baixa de la Casa Albertí, situada al número 1 0del carrer Penitència de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta mostra té caràcter permanent i ve a ser la cloenda del l'Any Albertí, durant el qual s'ha commemorat el centenari del naixement d'un dels artistes més carismàtics que ha tingut la ciutat. Ha estat organitzada en el marc del Pla de Barris de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb l'assessorament del Museu d'Història i de l'Arxiu Municipal.

Per saber-ne ,és, cliqueu l'enllaç: Exposició Josep Albertí

1 comentari:

  1. Devia ser l'any 60 o 61,davant l'estació, al carrer Santa Teresa, anàvem amb un meu amic i vàrem trobar una cartera, mirem que hi havia i a part de diners, que en veure diners,ens varem espantar, perquè desviem tenir uns 12 anys,amb el DNI,varem veure que era de l'Albertí i jo sabia a on vivia,al carrer Cúbies. Vam anar a casa seva,truquem la porta, ens obra, i li diem -és seva aquesta cartera? Va quedar parat, no se'n havia donat de la pèrdua. Ens va donar les gràcies i ens va preguntar el nom, a mi, coneixia el meu pare,perquè entre altre coses havien cantat al coro i un moment que el va trobar li va explicar, que li havíem anat a portar la cartera a casa.
    En una exposició, li vaig comprar un quadre fet al carbó, de unes cares que últimament pintava.
    En un casament, crec que era de la Mª Mercè Manera ens va dibuixar aquestes cares sobre la cartolina del menú i les vaig fer enquadernar perquè és un bell record.
    Del seu cant, encara recordo, que en un acte, de quan fèiem la campanya,Salvem El Casino dels Nois, a on va col.laborar,varen cantar a duo amb en Granes,La Tempestat en Granes de Tenor i ell crec que feia de baix.
    En Pitu Albertí, un home molt polifacètic i excel·lent persona.

    ResponElimina